DOCUMENTS

TEMPS MODERNS

ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
Font 1. Text
 " Vasco de Gama, gentilhome de la vostra casa, ha vingut fins als meus estats, la qual cosa m'ha estat molt agradable. Al meu país hi ha molta canyella, molts clavells d'espècies, gingebre i pebre, i nombroses pedres precioses. I el que jo desitjo del teu país és l'or, la plata, el corall i l'escarlata."
Carta del príncep de Calicut al rei de Portugal portada per Vasco de Gamma, 1499 

Font 2. Mapa de la ruta seguida pels portuguesoso fins a arribar a l'Índia.


Font 3. Ruta del primer viatge de Colom i de la primera volta al món.


 LA CONQUESTA D'AMÈRICA
Font 1. Dibuix de la ciutat de Tennochitlán.

Font 2. Mapa virregnats d'Amèrica.


Font 3. Text.
"Ja no teníem queviures, de manera que, si el cel no ens hagués concedit un temps favorable, hauríem mort tots de fam. El dimecres 9 de juliol vam veure les illes de Cap Verd i vam ancorar en la que anomenem Santiago. Dels 60 homes que tenia la tripulació quan vam sortir de les illes Moluques, només en quedàvem 18, la majoria malalts. De la resta, els uns es van escapar a l'illa de Timor, uns quants van ser condemnats a mort per crims i, finalment, alguns altres van morir de fam."
Antonio Pigafetta, supervivent de la primera volta al món.

CONSEQÜÈNCIES DELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
Font 1. Mapa imperis colonials a Amèrica l'any 1700.

Font 2. Text.
"Els espanyols  es van comportar com els tigres i els lleons més cruels quan estan afamats. Fa quaranta anys que són aquí i des d'aleshores no han fet altra cosa que matar indis, fer-los sofrir, afligir-los, turmentar-los i destruir-los. L'illa de Cuba, avui pràcticament despoblada, tenia més de cent mil habitants. Avui en queden uns dos-cents. Aquesta gent que es diu cristiana té dues maneres d'exterminar i esborrar de la superfície de la terra aquests desgraciats. L'una, a través de les guerres injustes, cruels, tiràniques que els fan. L'altra, a través de l'opressió i la servitud més dura, la més feroç i la més forta que mai no hagin sofert les bèsties o els humans.
La raó per la qual els cristians han matat i exterminat un nombre d'ànimes tan gran ha estat únicament l'insaciable desig d'or, de ganes de posseir riqueses.
Bartolomé de las Casas, bisbe de Chiapas, Mèxic.
Font 3. Principals productes del comerç amb Amèrica.

HUMANISME I AVANÇOS TÈCNICS

Font 1. Esquema teories del sistema solar.
Font 2. Text.
"Acabada la carrera i recorregut l'amplíssim estudi de lleteres, l'humanista relacionarà uns estudis amb els altres, ja que tots tenen alguna coherència i parentiu. Tornarà a prendre a les seves mans algunes disciplines, perquè en tindrà necessitat immediata. Serà afanyós per saber i  mai no haurà de creure que ha arribat al cim i al final del coneixement. Hi ha molta veritat en aquella sentència de Sèneca que deia que molts haurien pogut arribar perfectament a la saviesa si no s'haguessin convençut d'haver-hi arribat ara"
Joan Lluís Vives, De les disciplines, 1531
Font 3. Retrat de Louise Labé
ABSOLUTISME
REFORMA I CONTRARREFORMA

Font 1. Text.
" El Papa no vol ni pot redimir cap culpa, excepte aquella que ell ha imposat, siga per la seva arbitrarietat, siga per la conformitat amb els cànons"
M. Lutero, Tesi 5, 1517.
Font 2. Pintura del concili de Trento.

Font 3. Mapa de les religions a Europa al final del s. XVI.


MONARQUIA ABSOLUTISTA
Font 1. Text
"És en la meva persona on resideix el poder sobirà, i és únicament de mi que els meus tribunals fan justícia i tenen autoritat. És a mi sol a qui em pertany el poder legislatiu, sense que hagi de dependre de ningú ni compartir-lo amb ningú més. És per la meva sola autoritat que els oficials procedeixen a la publicació i execució de la llei. L'ordre públic sencer emana de mi."
Lluís XV, rei de França, 1766.
Font 2. Fotografia palau i Jardins de Versalles.

Font 3. Rigaud, Lluís XIV, 1701.

CONFLICTES ENTRE MONARQUIES

Font 1. G. Terborch, La pau de Westfàlia, 1648.


Font 2.Text.
"L'adquisició dels Països Baixos hispànics suposaria un baluard inexpugnable per a París, ja que estaria situada en el lloc més segur del regne. Les nostres fronteres s'estendrien, així, fins a Holanda i arribarien fins al Rin, i quedaria per a nosaltres la Lorena, Alsàcia, Luxemburg i Borgonya"
Carta del Cardenal Mazzarino, 1664 
Font 3. Mapa Europa el 1720.
VIDA QUOTIDIANA

Font 1. Text.
"El blat era molt rar, la qual cosa va provocar una gran mortaldat; els pobres dormien al carrer, plorant i cridant: "Em moro de fam!". Tots els matins en trobàvem molts morts, de vegades fins a trenta i tot. Hi va haver gent de Besançon que venia les seves cases per una mica de pa; quan l'obtenien, se'l menjaven amb tanta avidesa que sovint es morien. Alguns arribaven a matar homes, els coïen i se'ls menjaven. Quan el blat estava a punt de madurar, els pagesos el vigilaven nit i dia"
Text escrit cap al 1640. 
Font 2.Imatge bandoler.
Font 3.Text
"A la guerra me lleva mi necesidad; si tuviera dinero, no fuera en verdad"
M. de Cervantes, Quixot, 1615.


MONARQUIA HISPÀNICA
ELS REIS CATÒLICS
Font 1.Mapa dels territoris del Regne de Castella, Granada i de la Corona d'Aragó.


Font 2.Text.
"Al matí del 19 d'octubre de 1496, Ferran, hereu del tron d'Aragó, i Isabel, hereva del tron de Castella, es van casar a Valladolid. Ferran havia sortit de Saragossa acompanyat d'uns quants cortesans. Anaven disfressats de mercaders i van fer el viatge de nit. Tant de secretisme quedava justificat per l'oposició de molts nobles castellans a la celebració d'aquest matrimoni, ja que temien que Ferran i Isabel reforcessin l'autoritat reial i limitessin el poder de la noblesa."
J.Elliot, La España imperial, 1965.
Font 3.Dibuix d'un morisc.



LA MONARQUIA HISPÀNICA
Font 1.Mapa territoris de Carles I.
Font 2.Text.
"A menos que Dios nos ayude con un milagro, los ingleses, que tienen barcos más rápidos y maniobrables que los nuestros y muchos cañones de mayor alcance, nunca se nos acercarán, sino que mantendrán las distáncias y nos harán grave daño. Así pues, navegamos hacia Inglaterra con la seguridad de no causarles ningún daño grave, navegamos hacia Inglaterra con la firme esperanza de que ocurra un milagro"
Carta d'un comandant de l'Armanda Invencible, 1638.
Font 3. Retrat de Carles II.


LA INQUISICIÓ
Font 1.Representació d'un auto de fe. 

Font 2. F. Goya, Escena de la inquisició, 1809.

Font 3.Text
"Violant Carnera, veïna de Castellar del Vallès, és torturada, per tal que confessi la seva bruixeria. Després de diverses negatives, acaba confessant: "Senyor, molta veritat és que, cinc anys ha, que aní jo al puig d'Aguilar, terme de Caldes de Montbui, en companyia de Jerònima Muntada i Eulàlia Buïgues.[...]I quiscuna de nosaltre pujà a cavall en son dimoni en forma de cabrò [...]Eren les deu de la nit, i allà ens aparegué el dimoni en forma d'home, al qual anomenàvem totes "senyor". Havent arribat totes, d'una en una li férem acatament"
R. Garcia, caça de bruixes al Vallès, 1887.

CATALUNYA EN ÈPOCA MODERNA
Font 1.Text.
"Les coses del Principat no s'han de medir ni judicar com les de altres regnes y províncies ahont los reis de aquelles son sobirans i senyors amb tanta plenitud que fan i desfan lleis i governen comm volen a sos vassalls. A catalunya, el suprem poder i jurisdicció de la província no el té Sa Majestat a soles, sinó que Sa Majestat i los tres braços tenen el poder absolut i suprem de fer i desfer lleis i mudar lo governs de la província"
Escrit dels diputats de la Generalitat de Catalunya, 1622. 
Font 2.Torre de guaita Can Tria, Mataró, s. XVI.


Font 3.Gravat execució de Serrallonga.



L'ART
ARQUITECTURA I ESCULTURA AL RENAIXEMENT
Font 1. Brunelleschi, Cúpula Santa Maria di Fiore, 1446

Font 2. Bramante, Sant Pietro in Montorio, 1502

Font 3. Miguel Ángle, David, 1501


PINTURA RENAIXENTISTA
Font 1. Boticelli, El naixement de Venus, 1482

Font 2. Da Vinci, La Gioconda, 1503

Font 3. Rafael, La escola d'Atenes, 1509



ARQUITECTURA I ESCULTURA AL BARROC
Font 1. Borromini, San Carlo alle Quattro Fontane, 1641

Font 2. Harurdin-Massart, El palau de Versalles, 1710

Font 3.Bernini, El rapte de Proserpina, 1622



PINTURA BARROCA 
Font 1. Caravaggio, La conversión de San Pablo, 1660
Font 2. Gentileschi, Judit i Holofernes, 1613



Font 3. Rubens, Les tres gràcies, 1635